BIOGRAFIA DE MARIA MERCÈ MARÇAL

Maria-Mercè Marçal va ser poeta, novel·lista, traductora i assagista . Va néixer el 1952 a Barcelona i va passar la seva infantesa a Ivars d'Urgell, d'on ella es considerà originària. La seva família es dedicava a la pagesia i va ser el seu pare qui va estimular a Maria-Mercè Marçal a estudiar. Maria-Mercè Marçal va fer el batxillerat a l'Institud de Lleida i posteriorment es va traslladar a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Allà va conéixer poetes com Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, Miquel Desclot, Jaume Medina...
El 1972 es va casar amb Ramon Pinyol. Aquest casament va suposar per a Maria-Mercè Marçal un canvi radical en la seva vida. Va partcipar amb el seu marit en la creació de l'editorial Llibres del Mall. El 1976 Maria-Mercè Marçal va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes. Aquell mateix any es va afiliar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional per lluitar contra el franquisme, que estava en les seves darreries, i poc després participa en l'Assemblea de Catalunya.
El 1979 Maria-Mercè Marçal publicà el seu segon poemaria; Bruixa de dol, que la converteix en una poeta d'èxit. Va contribuir a l'increment de la seva popularitat el paper que Maria-Mercè Marçal va exercir com a dinamitzadora de grups feministes.
Alguns cantautors del moment es van interessar per la seva obra i en van musicar alguns poemes. És el cas de Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà.
Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l'estrangera (1985). D'aquest període, també és Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana.
Va conrear esporàdicament l'assaig literari en articles i conferències i va fer una incursió en el camp de la narrativa infantil. Una de les seves obres més emblemàtiques, la seva única novel·la, és La passió segons Reneé Vivien. Aquesta novel·la li aporta una pluja de premis, el Carlemany (1994), el Premio de la Crítica (1995), el premi Crítica Serra d'Or (1995), el Joan Crexells (1995), el Prudenci Bertrana (1995) i el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996).
Mai abandonarà la militància en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari. Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.

COMENTARI DE TEXT DE NI LLOPS NI DESTRALS

Aquest titol generic indica d'alguna manera la violencia masculina, que vindria a ser quan els homes peguen a les dones, aquest poema porta per titol Cel Negre, d'aquestes composicions es el primer que porta titol, representa que es de nit, el jo poetic es el que diu tu tens rao, la poma simbolitza el pecat, vol repartir la fruita prohibida, els que manen son els que porten les armes que son els homes, ara parla en primera persona del plural, l'escut també pot significar un obstacle que serveix per defensar-se, a les palpentes la gent que no veu res, si no sabrem reprendre el cami que hem fet no trobarem la nostra llibertat, potser avui no sabrem refer aquest cmi pero potser es un no que es pot superar. El final es un final esperançador.

COMENTARI DE TEXT VUIT DE MARÇ

El vuit de març es el dia de la dona, amb aquest titol sembla que vol fer un homenatge al genere femeni i a les dones en concret es com si fos una poesia de cloenda, esta dividida en tres estrofes i esta introduida per mena de divissa, també fa referencia una altra vegada a la lluna, en aquest poema significa la feminitat, hi ha el signe de la dona, es refereix a les dones que es cremaven a l'edat mitjana, l'autora se sent hereva de les dones de l'edat mitjana. El blauet es una mena de tint que serveix per pintar les parets, les escombres te doble sentit ja que esta parlant de les escombres de les bruixes però també de l'estri per escombrar la casa, ella afirma que la llibertat de la dona no la cambiaran per res, l'unica cosa que els servira a les dones per sobreviure seran les seves propies vides com a armes, les dones han d'adquirir la seva propia llibertat a canvi de res hi ha us del temps present, a la tercera estrofa es fa una petició en un temps futur, el que sortira del fum dels estris que durant temps han tancat a la dona sera una nova historia, la llibertat de la dona.

Forma:
Son tres estrofes encapçalades per una divisa on s'hi explica una situacio concreta que son unes dones alçant les mans al cel i fent el simbol del feminisma.
Les tres estrofes mes llarges tenen 12 versos cadascuna, a la primera es palra del passat, despres es parla de qui acudira a la foguera ja que el foc es purificador, a aquest foc aniran dones de totes les edats per tal de reivindicar la llibertat femenina.
La segona estrofa els 4 primers versos repeteixen els anteriors, parlen de que la seva dignitat no la vendran a canvi de res, i la darrera parla del futur que es presenta com un ideal utopic.
Els versos son de 6 sil·labes, la rima es lliure i en molts d'ells hi ha molts encabalcaments.
Si ho llegim tot seguit te ritme de canço popular. Hi ha poques metafores i potser el que mes abunden son les comparacions, també s'hi fa us de polisindeton.

COMENTARI DE TEXT

COMENTARI DE TEXT DE FOGUERA JOAN V

El que faria es tancar llangardaix dins d'una gabia, el llangardaix es un simbol de erotisme masculi, el que vol no es acte sexual sino que vol una relacio de tendressa en qu hi hagi amor, el moment del dia torna a ser la nit ja que esta present la lluna.
Esta composta per nou versos, amb diferent numero de sil.labes i no hi ha rima.

COMENTARI DE TEXT DE FOGUERA JOANA

Ella diu que els pits estan engabiats perque estan tapats, ell l'esta tocant pero ella esta tapada, la dalla es una eina del camp que simbolitza en moltes vegades la mort, el desig fa que es tregui el vestit rapidament, ara els pits ja no son dos ocells sino que son dos peixos, en el moment de mes passio de l'acte sexual els pitsja no tenen gaire importancia i ara el que te importancia es la passió.
El numero de sil.labes es diversa, hi ha versos d'art major i versos d'art menor, predominen els d'art major, no hi ha rima, a la primera estrofa parla de l'inici d'aquesta relació amorosa i en la segona estrofa parla de el fi de la relació.

COMENTARI DE FOGUERA JOANA II

El dolç llangardaix seria el sexe masculi, i quan diu que s'enfila per l'herba esta utilitzant una metafora representant l'acte sexual.
Es tracta d'una sola estrofa en aquest cas de set versos, te diferent numero de sil.labes i la rima tambe es lliure, en el darrer vers expressa un desig. Donam la sal significa que hi ha que reforçar alguna cosa en aquest cas el sentiment d'amor que sent davant l'altre persona.