jueves, 14 de junio de 2007

BIOGRAFIA DE MARIA MERCÈ MARÇAL

Maria-Mercè Marçal va ser poeta, novel·lista, traductora i assagista . Va néixer el 1952 a Barcelona i va passar la seva infantesa a Ivars d'Urgell, d'on ella es considerà originària. La seva família es dedicava a la pagesia i va ser el seu pare qui va estimular a Maria-Mercè Marçal a estudiar. Maria-Mercè Marçal va fer el batxillerat a l'Institud de Lleida i posteriorment es va traslladar a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Allà va conéixer poetes com Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, Miquel Desclot, Jaume Medina...
El 1972 es va casar amb Ramon Pinyol. Aquest casament va suposar per a Maria-Mercè Marçal un canvi radical en la seva vida. Va partcipar amb el seu marit en la creació de l'editorial Llibres del Mall. El 1976 Maria-Mercè Marçal va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes. Aquell mateix any es va afiliar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional per lluitar contra el franquisme, que estava en les seves darreries, i poc després participa en l'Assemblea de Catalunya.
El 1979 Maria-Mercè Marçal publicà el seu segon poemaria; Bruixa de dol, que la converteix en una poeta d'èxit. Va contribuir a l'increment de la seva popularitat el paper que Maria-Mercè Marçal va exercir com a dinamitzadora de grups feministes.
Alguns cantautors del moment es van interessar per la seva obra i en van musicar alguns poemes. És el cas de Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà.
Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l'estrangera (1985). D'aquest període, també és Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana.
Va conrear esporàdicament l'assaig literari en articles i conferències i va fer una incursió en el camp de la narrativa infantil. Una de les seves obres més emblemàtiques, la seva única novel·la, és La passió segons Reneé Vivien. Aquesta novel·la li aporta una pluja de premis, el Carlemany (1994), el Premio de la Crítica (1995), el premi Crítica Serra d'Or (1995), el Joan Crexells (1995), el Prudenci Bertrana (1995) i el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996).
Mai abandonarà la militància en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari. Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.

martes, 12 de junio de 2007

COMENTARI DE TEXT DE NI LLOPS NI DESTRALS

Aquest titol generic indica d'alguna manera la violencia masculina, que vindria a ser quan els homes peguen a les dones, aquest poema porta per titol Cel Negre, d'aquestes composicions es el primer que porta titol, representa que es de nit, el jo poetic es el que diu tu tens rao, la poma simbolitza el pecat, vol repartir la fruita prohibida, els que manen son els que porten les armes que son els homes, ara parla en primera persona del plural, l'escut també pot significar un obstacle que serveix per defensar-se, a les palpentes la gent que no veu res, si no sabrem reprendre el cami que hem fet no trobarem la nostra llibertat, potser avui no sabrem refer aquest cmi pero potser es un no que es pot superar. El final es un final esperançador.

COMENTARI DE TEXT VUIT DE MARÇ

El vuit de març es el dia de la dona, amb aquest titol sembla que vol fer un homenatge al genere femeni i a les dones en concret es com si fos una poesia de cloenda, esta dividida en tres estrofes i esta introduida per mena de divissa, també fa referencia una altra vegada a la lluna, en aquest poema significa la feminitat, hi ha el signe de la dona, es refereix a les dones que es cremaven a l'edat mitjana, l'autora se sent hereva de les dones de l'edat mitjana. El blauet es una mena de tint que serveix per pintar les parets, les escombres te doble sentit ja que esta parlant de les escombres de les bruixes però també de l'estri per escombrar la casa, ella afirma que la llibertat de la dona no la cambiaran per res, l'unica cosa que els servira a les dones per sobreviure seran les seves propies vides com a armes, les dones han d'adquirir la seva propia llibertat a canvi de res hi ha us del temps present, a la tercera estrofa es fa una petició en un temps futur, el que sortira del fum dels estris que durant temps han tancat a la dona sera una nova historia, la llibertat de la dona.

Forma:
Son tres estrofes encapçalades per una divisa on s'hi explica una situacio concreta que son unes dones alçant les mans al cel i fent el simbol del feminisma.
Les tres estrofes mes llarges tenen 12 versos cadascuna, a la primera es palra del passat, despres es parla de qui acudira a la foguera ja que el foc es purificador, a aquest foc aniran dones de totes les edats per tal de reivindicar la llibertat femenina.
La segona estrofa els 4 primers versos repeteixen els anteriors, parlen de que la seva dignitat no la vendran a canvi de res, i la darrera parla del futur que es presenta com un ideal utopic.
Els versos son de 6 sil·labes, la rima es lliure i en molts d'ells hi ha molts encabalcaments.
Si ho llegim tot seguit te ritme de canço popular. Hi ha poques metafores i potser el que mes abunden son les comparacions, també s'hi fa us de polisindeton.

COMENTARI DE TEXT

viernes, 8 de junio de 2007

COMENTARI DE TEXT DE FOGUERA JOAN V

El que faria es tancar llangardaix dins d'una gabia, el llangardaix es un simbol de erotisme masculi, el que vol no es acte sexual sino que vol una relacio de tendressa en qu hi hagi amor, el moment del dia torna a ser la nit ja que esta present la lluna.
Esta composta per nou versos, amb diferent numero de sil.labes i no hi ha rima.

COMENTARI DE TEXT DE FOGUERA JOANA

Ella diu que els pits estan engabiats perque estan tapats, ell l'esta tocant pero ella esta tapada, la dalla es una eina del camp que simbolitza en moltes vegades la mort, el desig fa que es tregui el vestit rapidament, ara els pits ja no son dos ocells sino que son dos peixos, en el moment de mes passio de l'acte sexual els pitsja no tenen gaire importancia i ara el que te importancia es la passió.
El numero de sil.labes es diversa, hi ha versos d'art major i versos d'art menor, predominen els d'art major, no hi ha rima, a la primera estrofa parla de l'inici d'aquesta relació amorosa i en la segona estrofa parla de el fi de la relació.

COMENTARI DE FOGUERA JOANA II

El dolç llangardaix seria el sexe masculi, i quan diu que s'enfila per l'herba esta utilitzant una metafora representant l'acte sexual.
Es tracta d'una sola estrofa en aquest cas de set versos, te diferent numero de sil.labes i la rima tambe es lliure, en el darrer vers expressa un desig. Donam la sal significa que hi ha que reforçar alguna cosa en aquest cas el sentiment d'amor que sent davant l'altre persona.

COMENTARI DE FOGUERA JOANA

Alguns dels continguts de Foguera Joana son erotics, té 9 poemes, el darrer es "Lluna Negra", son poemes curtets, i el que preten aquesta autora es abocar imatges que han protagonitzat els homes de la poesia actual.
Hi ha meàfores erotiques, amb el fil abans es feien els llençols, i al poema hi ha una metàfora amb el fil, l'autora ens esta parlant d'un llit amb un llençols que identifica amb el cel, perque en aquest llit hi regna l'amor, la imatge de la flor es molt habitual en la poesia erotica, l'espasa en poesia erotica seria el contrari de la flor, hi ha una unica estrofa de cuatre versos, el numero de sil.labes es irregular.

martes, 5 de junio de 2007

COMENTARI DE TEXT TOMBANT IV

Un rostoll es el raco d'un hort o un camp on se sol cremar les males herbes, la rella es un instument del camp, es un instrument que esta mcanitzat.
En aquests tres versos parla de la mort, ella demana a la mort que no es tallin uns arbres, utilitza la metafora, els arbres podrien ser les inquietuds de la gent, i ella demana que no se'ls treguin, ella el ,que exprssa es que va neixer nena i desde petita la van marcar.

COMENTARI DE TEXT DE TOMBANT II

Tombar vol dir girar, això vol dir que la esva vida pren un tomb, ella ha d'anar al ball del carnestoltes, el ball del carnestoltes es un ball de disfresses per tant el que fara ella sera anar disfrassada, però el que representa que es el carnestoltes es la vida mateixa, aquesta vida es una vida que duu llagrimes, es tracta d'una poesia bastant pessimista en la qual ens diu la visio que té Maria Meerce Marçal de la vida, ha de dissimular el seu dolor.
El poema no té cap tipus de regularitat.
Es fa us d'encabalcament, es un amor que li fa patir dolor, es fa us també de la metafora ja que se li compara a ella amb un arbre ferit, esta ferit perque pateix d'amor, l'ecorça de l'arbre representaria la part mes superficial.
Ella seria una bruixa que esta patint de desamor, hi ha una interpolació d'una persona, la lluna representa que es un mirall, i les agulles representen dolor.

Esta format per dos quartets i dos tercets amb versos d'art mayor, els versos son decasilabs, també hi ha elisio al segon vers del segon quartet, la rima es A,B,B,A- A,C,C,A- D,E,E- D,F,F.
Rimen el segon vers amb el tercer i alguns versos rimen entre si.

viernes, 1 de junio de 2007

COMENTARI DE TEXT BRUIXA DE DOL XIII

Un sonet es una composició poetica sempre culta, aquesta part de bruixa de dol té 13 composicions, el numero 13 sempre el relcionem amb la mala sort, el poema ens parla de la solitud, parla tota l'estona en singular, ella ha guardat el llibre en un lloc concret, amagat....
Ell parla de dues plantes que s'han fet malbé, la lluna simbolitza l'amor, però aqui es substitueix per un mirall, tot el que fa ella ho fa d'amagat sense que ningú s'assebenti, l'aranya ha fet juntament amb ella ha pres el casal, ha pres propietat d'alguna cosa, es un amor mort, ja finiquitat.

COMENTARI DE TEXT DE TOMBANT

Es tracta d'una escena molt quoitidiana, situada en un moment concret de l'any, ens explica una escena en forma d'anecdota, explica que havia plogut i quan surt al balco ja no plou, tot això sembla una introducció fins als versos finals, no havia sortit al balco perque tenia altres interessos, estava interessada en la politica, estava interessada en la emancipació de la dona....etc.
Té sis versos, els versos son lliures no rimen, no medeixen tots el mateix.

COMENTARI DE TEXT BRIDA

Una brida es el que porten els cavalls a la boca, la seva funció o el que expressa son les limitacions que té cada persona, antigament i el significat que te en el poema la paraula fira vol dir un gran mercat, la fira dels folls es la fira els bojos. El temps que s'utilitza es el conidcional. Parla de si mateixa en masculi, la rao es que com tots els versos son de set sil.labes hi ha que utilitzar el condicional per complir la regla, ella es considera una persona que no para d'anar amunt i avall, ella es veu anant per tots els llocs, portadora de vida i va sense cap mena de limitacions, es un amor amarg, ella s'enamora d'una persona que la fa patir. Ella fuig de les cadenes que l'estan empresonant, aquestes cadenes son les regles socials, el call es un carrer on vivien els jueus, ella s'escapa per les cases que es comunicaven entre elles mateixes, ella aniria a la fir amb un cavall lliure i passejaria, tot ai´`o ho faria no es que ho estigui fent es que ho faria.
La majoria dels versos son de sis sil.labes però també hi ha de cuatre, rimen els versos parells i els senars queden lliures, el poema sembla una canço té molta musicalitat,