caracteristiques generals

1.No es crear una veu propia que es basi en la tradiciió literaria catalana de les fades i les bruixes.
2.La felicitat fugaç, instantanea, efimera de la relació amorosa en el nostre context social
3. L'antagonisme complex i envivalent entre homes i dones

4. Intenta expressar l'experiencia quotidiana de les dones de manera intelectual i colectiva posant omportancia a la seva solitud, també expressa la solidaritat que s'estableix entre les dones
5.FORMA: En aquesta obra utilitza el sonet,la canço i formes diverses. L'obra es pot estructurar en dues parts, la primera es mes llarga i extrensa, la segona es mes curta i reduida i tant a la primera com a la segona part primer hi ha els poemes amb una forma i una metrica mes popular i despres els sonets.
6.TITOL: En el titol fa un homenatge a Josep Vicenç Foix i la seva obra ¨Sol i de dol¨ i a una canço tradicional ¨Plou i fa sol¨.

SOL I DE DOL
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany

PLOU I FA SOL
Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.